Grup d’investigació sobre psicosis i autisme
La psicosi paranòica

El moment actual del grup d’investigació ens porta al treball dels textos de la psiquiatria clàssica que Lacan va utilizar per a l’estudi de la paranoia. A la seva tesi, dels anys 50, Lacan parteix de la relació entre la psicosi paranoia i la personalitat. I, anys més tard, arriba a afirmar que la psicosi és la paranoia.

Aquest curs, ens endinsarem en l’estudi de Kraepelin sobre la paranoia –que Lacan va desmuntar de manera rigurosa-, i ens detindrem en el fenòmen elemental, introduit per de Clérambault a la psicosi paranoia, vertader ressort de l’estructura. Segons el curs que prengui la nostra investigació, estudiarem a més l’al·lucinació verbal en autors com Jules Séglas.

Textos de referència:

- Lacan, Jacques, De la psicosis paranoica en sus relaciones con la personalidad, Siglo XXI editores.

- Lacan, Jacques, Seminario III. Las psicosis, ed. Paidós.
- Kraepelin, E., “Cap. XIV “La locura (paranoia)”, Psiquiatría. Un manual para estudiantes y médicos (1915). Colección Clásicos de la psiquiatría, Ediciones DOR.

- De Clérambault, G., Automatismo mental. Paranoia, Colección Clásicos de la psiquiatría, ed. Polemos.

- Séglas, J., Alucinados y perseguidos. Lecciones clínicas sobre las enfermedades mentales y nerviosas, La Biblioteca de los Alienistas del Pisuerga.

Col·laboradors: Eduard Fernández, María Guardarucci.

22 octubre, 26 noiembre, 17 desembre, 21 gener, 18 febrer, 18 març, 8 abril, 20 maig, 17 juny

Horari: Dilluns, 20.30 h