2n Quadrimestre. A quina cosa apunta la interpretació

Lacan recorda en el Seminari “Aún” (1972-1973) que el discurs de l’analitzant és demanda, i no hi ha objecció en dir que aquesta demanda pot ser considerada, per una de les seves fases, fonamentalment com una demanda d’interpretació. Però quin tipus de demanda és la demanda d’interpretació? En el seminari “Els quatre conceptes fonamentals” (1964) podem trobar algunes respostes.

Però Lacan a “Aún” ja proposa una disjunció entre l’Altre i el gaudi, i no busca més en el significant fàl·lic l’articulació dels dos, és llavors quan es planteja, en termes més precisos, la qüestió de la interpretació. És un canvi de paradigma clínic.

A “La fuga de sentit” (1996), J-A. Miller explora en la última ensenyança de Lacan no només a quina cosa apunta la interpretació, sinó també, com interpretar.

Bibliografia:

Freud, S., “Construcciones en análisis”, Obras Completas, Vol. XXIII, Amorrortu, Buenos Aires, 1984.

Lacan JACQUES., El seminario, Libro XI, Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis, Paidós, Buenos Aires, 2010.