Taller “La paraula en Medicina”
Banalització de la urgència i el trauma

“Trauma” és allò que quan apareix ens deixa sense paraules per a poder-ho dir. “Trauma” és allò que fa “trau” en la trama simbòlica, en la manera que tenim d’explicar-nos la vida.

La seva modalitat temporal és la urgència: quan apareix quelcom traumàtic, pot ser, no és segur, que el subjecte necessiti buscar un interlocutor, algú amb qui començar a trobar les paraules que calen.

Quan la medicina i la psicologia s’orienten només per la ciència, es tendeix a buscar les característiques universals dels traumes per tal de trobar solucions comunes. Igualment s’intenta predir què pot ser traumàtic per a les poblacions per tal d’anticipar les solucions. És aquest el motiu dels batallons de psicòlegs que apareixen quan succeeix una catàstrofe.

 Aquesta manera de fer banalitza el trauma i la urgència en oblidar que, si tenen una característica universal, és el fet de ser sempre singulars i imprevisibles, que el trauma és íntim i subjectiu. No existeix res traumàtic per a tothom, ni tant sols per a una majoria. “Catàstrofe” no és una categoria psíquica ni suposa respostes determinades.

Com abordar, doncs, el traumàtic? Quines maniobres requereix la urgència?

Aquest curs explorarem aquests dos termes a partir de literatura psicoanalítica, filosòfica i mèdica escollides i també a través de casos clínics aportats pels participants.

Responsables: Carolina Tarrida i Araceli Teixidó.

23 octubre, 13 novembre, 11 desembre, 22 gener, 19 febrer, 19 març, 9 abril, 14 maig, 11 juny.

Horari: Divendres, 19 h