Entre semblant i gaudi, donar lloc al real

En el Seminario 18, Lacan ens situa davant de la qüestió de distingir els semblants del real que velen i al mateix temps mostren. L’analista haurà de pensar com dur la interpretació més enllà de l’efecte de veritat que produeix que no refuta el semblant, sinó que el reforça. De quina manera actuar amb el semblant fins a la seva vora, la vora del discurs que el sosté, és a dir, fins al punt d’emergència del gaudi, que permetrà ubicar el real com a impossible de dir.

La proposta lacaniana de situar el “No hi ha relació sexual” com a consistència real en l’horitzó de l’experiència, dona lloc a una recuperació del semblant en una versió més prudent, com quelcom necessari per a la vida.