De la naturaleza de los semblants, de Jacques-Alain Miller
Alicia Calderón de la Barca

Aquest curs de Jacques-Alain Miller reprèn del Seminario 18 la qüestió del semblant, una categoria i no un artefacte, que oposarà al real. És a dir, que si prenem les tres dimensions de l'experiència, l'imaginari, el simbòlic i el real, veiem que el terme "semblant" d'una banda, reuneix el simbòlic i l'imaginari, mentre que de l'altra té una relació amb la creació i amb l'escriptura.

Si per a Lacan, el real apareix com a conseqüència de l'impossible, els semblants han de ser elevats a la categoria de saber i les seves conseqüències. Es tracta d'un concepte.

En la categoria de semblant, doncs, podem situar tant el pare, el fal·lus, el significant, la dona i l'ésser en general.

Capítol a part mereix en aquest curs el triangle de la pàgina 109 del Seminario 20:  Aún, porta d'entrada a l'última elaboració dels nusos.  Amb aquest triangle, Lacan fa un viratge decisiu en el seu ensenyament en tant que hi apunta a la veritable naturalesa de semblant de l'objecte a entre veritat i gaudi.

Tot un avenç en relació amb la clínica lacaniana que s'aborda en els seus últims capítols.

Les referències del curs s'aniran incorporant durant les classes.

Bibliografia fonamental:

Miller, J-A., De la naturaleza de los semblantes. Los cursos psicoanalíticos de Jacques-Alain Miller, Barcelona, Paidós, 2002.

Lacan, J., El Seminario, libro 18: De un discurso que no fuera del semblante, Buenos Aires, Paidós, 2009.

Lacan, J., El Seminario, libro 20: Aún, Buenos Aires, Paidós, 1989, cap. 8.