Actualització de la clínica freudiana de les obsessions
Vicente Palomera

A "Introducción a la edición alemana de un primer volumen de los Escritos", Jacques Lacan indica que un cas de neurosi obsessiva no ensenya res sobre un altre cas del mateix tipus: "Els subjectes d'un tipus no tenen utilitat per als altres del mateix tipus. I és concebible que un obsessiu no pugui donar el més mínim sentit al discurs d'un altre obsessiu" (1). En la clínica comprovem que el sentit i la funció del símptoma no són a priori llegibles a partir dels estàndards i paràmetres que se solen atribuir a l'obsessió. Les fronteres de l'obsessió són poroses: hi ha símptomes com ara les idees fixes que travessen totes les estructures clíniques i s'oposen a l'estructura pròpia de l'obsessió. Les obsessions impliquen sempre un pensament i una verbalització precises, així com formacions reactives (vegeu el cas de l'"Home de les rates"). El que explica l'èxit actual dels TOC és la conseqüència de no diferenciar l'estructura significant dels comportaments ritualitzats que trobem en les psicosis. Aquest curs estarà dedicat a estudiar els problemes de diagnòstic en la literatura analítica clàssica tenint en compte l'ensenyament de Lacan.

(1) Lacan, J., Otros escritos, Buenos Aires, Paidós, 2012, pàg. 584.