Xarxa de formació continuada en clínica psicoanalítica
A “De una qüestió preliminar...” Lacan defineix la psicosi com un desordre degut a una falla en la metàfora paterna. Essent el significant del Nom-del-Pare l’operador de la repressió, és la seva forclusió la que determina la psicosi. No obstant, en l’últim període de la seva ensenyança, per a Lacan tot discurs és delirant. Això comporta un canvi radical en la noció de bogeria, que no es fonamenta ja sobre l’oposició psicosi/neurosi, bogeria/normalitat. Aquesta noció “post-estructuralista” implica una diversitat de “bogeries” en relació a una norma que falta, a un real sense norma i sense brúixola que és el signe de tot parlêtre.
Essent tota formació discursiva especulació, creença, elucubració i en per tant, delirant, tractarem de discernir en cada cas, a partir d’aquest nou paradigma, de quina bogeria es tracta, com a forma particular de lligar del llenguatge, el cos i el gaudi.
Comparteix
