Mòdul B. La funció de la repetició en l’experiència analítica

“...les qüestions tècniques són sempre qüestions ètiques...” Jacques-Alain Miller

Miller fa una aportació important al concepte de repetició que Lacan elabora, com la seva segona teoria, en el Seminari XI. Es tracta d’una divisió operativa que situa per una banda, la repetició d’allò que es diu, el que es repeteix en el dit, i per altra, la iteració, el que es repeteix del cantó del fer.

La iteració és una referència al funcionament simptomàtic. Sens dubte, aquesta diferència permet un altra aproximació al que Lacan senyalava en el Seminari XX: l’analista llegeix en el que ha incitat a l’ analitzant a dir, les condicions del seu gaudi. Per això l’analista llegeix més enllà de la repetició, la iteració. Tenir en compte la repetició/iteració  és el que permet orientar-se en la conducció de la cura pel funcionament. En última instància, es tracta de saber com el subjecte s’adapta al que hi ha: hi ha l’Un i també el cos com l’Altre del significant i això es manifesta en un funcionament, el que permet dir que el subjecte “és” el que fa.