Mòdul A. Clínica pragmàtica de les neurosis i de les psicosis

La invenció del sintagma de “psicosis ordinària” per part de J.A. Miller, al 1998, sorgeix per la necessitat de sortejar la rigidesa de la clínica binaria, que a partir del Nom del Pare, distingeix la neurosi i la psicosi. És la clínica estructural que ara podem anomenar, clàssica.

Aquesta clínica, segons J.A. Miller, de caràcter principalment binari, en la pràctica oposava dificultats diagnòstiques: histèria o esquizofrènia? Obsessió o paranoia?

L’última ensenyança de Lacan, limita el concepte d’estructura, per donar lloc a nous paradigmes que obren la perspectiva d’una clínica més pragmàtica- sense oblidar la clínica clàssica- a l’hora d’abordar els casos que es presenten en la nostra pràctica.     

Bibliografia:

Lacan, J., “De una cuestión  preliminar a todo tratamiento posible de  las psicosis”, Escritos 2, Siglo XXI editores, 1989, p.556.

Miller, J-A. y otros: La psicosis ordinaria, Colección ICBA, Paidós, Buenos Aires, 2003.

Miller, J-A., “Efecto de retorno sobre la psicosis ordinaria”, Freudiana nº 58, Barcelona, 2010.