2n Quadrimestre. Gaudi xifrat

En el relat del cas de l’Home dels Llops, Freud busca quelcom nou sobre la neurosi infantil, a partir de la seva observació en l’adult. Una zoofòbia, nucli infantil de la neurosi de l’Home dels Llops, li permet descobrir l’organització pulsional al voltant del pare. Però, en la seva lluita per esclarir el cas des de la lògica de la neurosi, de seguida sorgeixen les dificultats. El subjecte refereix fenòmens el contingut dels quals escapa a aquesta lògica. I, juntament a la repressió, Freud es veu forçat a introduir un concepte del que ningú, abans de Lacan, s’havia adonat: el de Verwerfung, forclusió. Freud aplica aquest terme a l’al·lucinació del dit tallat, que apareix com quelcom singular i totalment descontextualitzat. També al record de l’aleteig de la papallona negra i groga, deslligat de tota cadena associativa. Més enllà del pare, aquestes ales que s’obren i es tanquen, escriuen la lletra V. Aquesta xifra, en el seu valor de gaudi, és el que sobrevola el relat de l’escena originaria. Una escena causal en tant que deixa un rastre d’escriptura, plena de gaudi, que l’Home dels Llops acaba prenent com una sigla del seu nom: Wolfman.

Bibliografia:

Freud, S., “De la historia de una neurosis infantil”, Obras Completas, vol. XVII, Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1984.

Lacan, J., “De una cuestión preliminar a todo tratamiento posible de la psicosis, Escritos 2, Méjico, Siglo XXI Editores, 1984.

Miller, J.-A., El Hombre de los lobos. Un seminario de investigación psicoanalítica. Editorial Gredos, Madrid, 2011.