1er Quadrimestre. "L'experiència del Real en la cura psicoanalítica"

“Lo real se encuentra en los embrollos de lo verdadero”

Jacques Lacan

 Seminari XXII p. 8.

La pràctica psicoanalítica no limita els cossos a la categoria de la seva imatge especular, és a dir a tot allò que pugui ser reconegut en el camp del sentit i la significació.

La pràctica psicoanalítica té en compte el cos de l’ésser vivent que ve a consultar-nos perquè en la parla singular de qualsevol cos, ja sigui que un intenti acomodar-se al discurs de la insatisfacció histèrica o bé un altre a la modalitat mortificada i mortificant de l’obsessió, al igual que en les psicosis ja siguin ordinàries o extraordinàries, cada cos dóna compte de la incidència traumàtica de lalangue que, per ser lògicament anterior als llenguatges que s’articulen en els discursos que conformen a les diferents parles, és incomprensible i en conseqüència no té possibilitat de representació en el món del llenguatge.

Al ser un pur signe encarnat queda exclòs del llenguatge, ex-sisteix, i els seus efectes simptomàtics constitueixen allò més íntim per a qualsevol ésser parlant al temps que també és el més aliè per ser incomprensible. És un signe del real en un cos viu que parla.

Els cossos queden atrapats en la teranyina de les xarxes significants, però al mateix temps en l’ésser vivent que parla, habita un real exclòs del saber que embolica el cos amb la veritat mentidera  d’una invenció fantasmagòrica particular, que en cada ocasió és un intent de donar resposta al esdeveniment traumàtic inscrit en aquest cos parlant. 

Prendrem com a eix i com a guia per aquest mòdul alguns dels punts d’orientació d’allò que Jacques-Alain Miller ha nombrat com una biologia lacaniana de l’ésser vivent.

És una biologia que té en compte l’organisme com un embornal del gaudi i per tant inclou en la seva pràctica clínica una noció del vivent que no expulsa del seu discurs a la pulsió ni al forat que rodeja.

El discurs de la psicoanàlisi té en compte quelcom que és el més singular d’un cos parlant; el forat real de la seva trobada traumàtica amb aquesta falla del saber sobre el sexual que esdevé de manera contingent i que constitueix el memorial de gaudi per un cos sexuat que nombrem parlêtre seguint el neologisme inventat per Lacan per a nombrar l’inconscient més el cos.

Bibliografia:

Miller, J-A., La experiencia de la real en la cura psicoanalítica, Buenos Aires, Paidós, 2003.

Miller, J-A.,  Lo real y el sentido, Biblioteca de la colección Diva, Buenos Aires,  2003.

Sección Clínica de Burdeos: Los enredos del cuerpo, Pomaire, Caracas, 2012.