Xarxa de formació continuada en clínica psicoanalítica
La paraula aforisme ve del grec "definir". Diguem que un aforisme és una frase que intenta expressar alguna cosa de manera concisa i aparentment tancada. A vegades, sembla lapidari o una sentència doctrinal. L'aforisme no és dialèctic perquè no porta a una altra frase que pogués explicar-lo. Generalment és una frase que es basta a si mateixa.
En l'ensenyament de Lacan hi ha prou frases aforístiques que repetim sense parar, gairebé a manera d’"eslògan". Les podem explicar, comentar, repetir, però ell –l’aforisme– es manté sempre idèntic a si mateix.
En aquest cicle de conferències, que hem titulat "Aforismes lacanians", intentarem retre compte d’allò que impliquen alguns d'ells intentant, al seu torn, pertorbar allò que els fa aparentment tancats, perquè, sens dubte, tornin a tancar-se.
La invitació és oberta a tots perquè, a partir del mes de gener, ens acompanyeu a debatre aforismes lacanians com ara "La dona no existeix", "La veritat té estructura de ficció, o "Tothom és boig ".
“Amar es dar lo que no se tiene”
lunes 15 de enero 20h
Vicente Palomera
Modera: Claudia González
“L'Altre és el cos”
dimecres 7 de Febrer 20h
Eugenio Díaz
Modera: Claudia González
“La dona no existeix”
dilluns 16 d'Abril
José Ramón Ubieto
Modera: Pepa Freiría
“Tothom és boig”
dimecres 2 de Maig
Pepa Freiría
Modera: Claudia González
15 gener, 7 febrer, 16 abril, 2 maig.
Horari: De 20 a 21.30 h.
Comparteix
