| À | rea de fonaments 2006-2007 |
SEMINARI DE CONCEPTES FONAMENTALS
En oposició a tota concepció psicològica de la transferència entesa en termes de simple afecte o empatia, Lacan a "Intervención sobre la transferencia" (1951) assenyala que "la transferència no remet a cap propietat misteriosa de l'afectivitat". La veritable naturalesa de la transferència és en la interpretació i, en conseqüència, en la suposició i significació de saber. La teoria de la transferència en Lacan es fonamenta, aleshores, en el saber.
¿I l'amor? L'amor no és més que un efecte, efecte de transferència, i en psicoanàlisi l'amor es situa en el camp del narcissisme.
Però en la transferència tenim tambén un vessant libidinal que és al cor de l'experiència analítica. És el que Freud assenyalà a la seva manera dient "que res no s'assoleix in absentia, in effigie".
Estudiarem, així, l'articulació que hi ha entre transferència, inconscient i pulsió tenint en compte la definició que Lacan dóna de la transferència com "la posada en acte de la realitat sexual de l'inconscient" (Seminari XI).
Bibliografia:
Xavier Esqué, Estela Paskvan
Horari: dimecres alterns de 21 a 23h.
SEMINARI DE TEXTOS FREUDIANS
Des de 1895 a 1938 Freud treballa el tema de la transferència i en aquest llarg període les seves elaboracions pateixen diferents canvis. El 1895 Freud assaja una primera teoria de la transferència com "falsa associació" atribuida a la persona de l'analista. Però amb el cas Dora Freud construeix una nova teoria de la transferència com a reedició d'experiències anteriors: la transferència, "destinada a ser el més gran obstacle de la psicoanàlisi, es converteix en el seu auxiliar més poderós quan el metge aconsegueix endevinar-la i traduir-la al malalt". El 1912 el mecanisme de la transferència queda explicat amb la seva referència a la disposició de la libido, que ha romàs fixada a imatges infantils i apareix en la cura com l'arma més poderosa de la resistència. El 1914 Freud parla de "neurosi de transferència" quan la repetició ve al lloc de la rememoració. "La transferència no és per ella mateixa més que una repetició i la repetició, la transferència del pretèrit oblidat, però no només sobre el metge, sinó sobre tots els altres sectors de la situació present". El 1915 Freud obrirà la qüestió de l'amor de transferència com a motor i obstacle de la cura. El 1920 es tracta del més enllà del principi del plaer i de la compulsió de repetició en la transferència. Finalment, el 1937 la qüestió que es planteja és la transferència i el reste.
Aquest Seminari abordarà els momentos crucials de l'elaboració freudiana.
Bibliografia:
Margarita Álvarez, Eduard Gadea, Hebe Tizio
Horari: dimecres alterns de 21 a 23h.
TAULES DE LECTURA
L'objectiu d'aquesta activitat és la lectura atenta i detallada de certes obres escollides i que apareixen com a referències importants del text de Lacan que es treballa cada curs al Seminari de Textos del Seminari del Camp Freudià. Es tracta de fer una lectura pròpia, personal, però, alhora, compartida amb la resta de participants i que és guiada pel responsablede l'espai.
La pràctica de la lectura és ineludible en la formació psicoanalítica, ja sigui referida als textos impresos o al "text" inconscient. Cal aprendre a llegir entre línies, poder llegir el que s'escriu en allò que es diu.
Durant el curs 2005-06 es prendran algunes referències del Seminari X de Lacan, L'Angoixa, a partir de dos eixos fonamentals, un per a cada taula: a la primera abordarem els textos princeps de Freud sobre l'angoixa i, a la segona, els que fan referència a la clínica de la vida amorosa.
Horari: dimecres alterns de 19 a 21h.
A. L'angoixa en Freud
Responsables: Laura Canedo, Eduard Gadea, Rosalba Zaidel
B. Clínica de la vida amorosa
Responsables: Margarita Álvarez, Anna Castell, Marta Serra