| À | rea de psicoanàlisi aplicada 2005-2006 |
L'àrea de psicoanàlisi aplicada està integrada per diferents grups d'investigació que realitzen un treball en àmbits diversos. Els participants de la Secció Clínica poden assistir lliurement a aquestes activitats.
- Grup d'Investigació sobre Psicoanàlisi i Pedagogia
- Grup d'Investigació: El nen en el discurs analític
- Cruïlla de Recerca Creació i Psicoanàlisi
- Grup d'Investigació sobre la Clínica de la Psicosi
- Grup d'Investigació Psicoanàlisi i Medicina
- Grup d'Investigació sobre les Ficcions Familiars
- Grup d'Investigació Psicoanàlisi aplicada al treball social en salut mental
- Grup d'Investigació en Toxicomanies i Alcoholisme
- Grup d'Investigació sobre la psicoanàlisi aplicada a la institució
- Grup de Psicoanàlisi Aplicada Els dilluns de cinema i psicoanàlisi
- La tertulia de cinema
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE PSICOANÀLISI I PEDAGOGIA
Desregulacions i càstigs: els cossos d'avui
El ser parlant és un subjecte entramat en un cos. Avui podríem parlar d'un horitzó d'època on el cos es troba en primer pla, però ens interessa l'especificitat dels fenòmens que veiem en la infància i l'adolescència i les repercusions que aquests fenòmens fan sentir en el camp de les institucions. Els canvis socials produeixen modificacions en la manera d'entendre l'autoritat, les funcions dels adults, el lloc dels subjectes... L'aparició de diferents formes de desregulació que poden anomenar-se hiperactivitat, violència, sedentarisme, bulímies i anorèxies parla d'un cos que sembla oposar resistència a les diferents ofertes socials i educatives. Molts dels tractaments que es proposen (farmacològics, socials, judicials, etc.), es transformen en les noves formes de càstig, la qual cosa implica noves modalitats de desprotecció i de risc en aquestes etapes de la vida.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ: EL NEN EN EL DISCURS ANALÍTIC
Nova Xarxa Cereda - Diagonal Hispanoparlant a Espanya
Els noms del pare en la clínica amb nens i adolescents. Els conceptes i la clínica
Com cap altra, la clínica de la infància i de l'adolescència dóna compte de la manera en què el nen i l'adolescent es troben atravessats per l'acció del pare, des de la traumàtica, la mediadora o la que manca. Així, les modalitats del símptoma ens confronten, en la nostra pràctica quotidiana, amb diferents versions i diferents figures del pare.
En termes conceptuals, el lloc del pare, en l'ensenyança de Lacan, es desplaça des de la metàfora paterna cap a una versió del pare que es refereix al tipus de desig.
Aquest tema cerndrà la clínica que es farà present en les reunions del grup d'investigació a través de la discusió de casos i l'estudi de referències.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
| C | ||
| R | ||
| CR | U | ÏLLA DE RECERCA: CREACIÓ I PSICOANÀLISI |
| C | ||
| E |
Escrit, Inscrit en l'Art i en el Símptoma
Aprendre a llegir? De lalangue al sinthome, dels orígens al segle XXI, els gaudis del subjecte, modulats per l'escriptura, dibuixen els "tempos" amb els nous ideogrames que els xifren. J.Lacan, anomenà ESCRIPTURA al xifrat que permet llegir l'experiència analítica a partir de la repetició i el símptoma. Sota aquest prisma és possible visualitzar les formes amb què l'escriptura travessà les diverses èpoques de les manifestacions artístiques, fins precipitar-se en la hibridació de llenguatges tant en ús a la literatura - inclòs l'assaig - i les arts plàstiques contemporànies.
Podem parlar de l'escriptura com la realització del pensament?
Assajarem algunes respostes, contrastant els pressupostos anunciats amb l'experiència analítica i la dels teòrics i artistes que ens acompanyin en aquest trajecte.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA CLÍNICA DE LA PSICOSI
Elements de la clínica de la forclusió del Nom del Pare
El concepte de forclusió del nom del pare, introduït per Jacques Lacan a la psicoanàlis el 1957 i desenvolupat fins als anys setanta, canvià radicalment la concepció del tractament possible de les psicosis.
Aportant una sèrie d'elements solidaris d'aquest concepte - els trastorns del llenguatge, la noció de desencadenament, l'escala dels deliris, l'Un-pare, etc.
La deducció del concepte de forclusió del Nom del Pare suposà - segons assenyalà el mateix Lacan al Seminari 3 - una nova manera de pensar el problema de la psicosi. Per a nosaltres es tracta avui de mostrar, cas per cas, l'operativitat d'aquest concepte, especialment a partir de la pluralització dels Noms del Pare en l'última ensenyança de Lacan.
Durant el transcurs d'aquest any reexaminarem les idees establertes en relació a la forclusió del Nom del Pare, a través d'un seminari d'investigació en què comptarem amb la col·laboració de Vicente Palomera.
Antecedents freudians del concepte de foclusió
Verwerfung i repressió primària
L'home dels llops
La metàfora paterna
El pare com a semblant
La inexistència del pare com a semblant
L'Un-pare real
La pluralització del Nom del Pare
La forclusió generalitzada i el símptoma
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ PSICOANÀLISI I MEDICINA
(a)feccions lacanianes del cos
Els discursos neoliberals proposen com a ideal un subjecte indivís completat d'un plus de gaudi pulsional; com a resposta a aquest Ideal insensat noves modalitats simptomàtiques embullen el funcionament dels cossos reglats pel discurs de la salut entesa com el silenci dels òrgans.
L'ésser-que-diu està traumatitzat pel logos que el separa radicalment dels seus òrgans, i cada individu ha de trobar una funció a determinats òrgans corporals dels que està escindit a causa de l'encontre entre un cos vivent i la dimensió simbòlica del llenguatge.
L'Esquizofrènia, en les modalitats iròniques que li són pròpies, nua un deliri sobre el real d'uns òrgans que no han trobat una funció en el llaç social del discurs. La ciència, per la seva part, somia en la construcció d'una orografia de l'òrgan cerebral que podria respondre a la multiplicitat de disfuncions afuncionals que sintomatitzen la vida de l'ésser-que-diu.
Tant un discurs com l'altre testimonien de l'asseveració lacaniana: un cos sense l'embolcall imaginari del narcisisme, que li otorga una unitat, mostra ser una multiplicitat de peces soltes a les quals els discursos han de trobar una funció.
La clínica de la psicoanàlisi és una modalitat de discurs que fa escoltar una pràctica de la no relació entre el subjecte que parla i el cos que habita. No existeix una comunió possible entre el cos i el subjecte tal i com la idealització imaginària del discurs de la psicologia sosté mitjançant la hipòtesi caduca de: "una psique de l'individu".
La vida reprodueix cossos i precisament perquè no pot escriure's la fórmula de la relació que sustenti la reproducció de la vida, en cada ésser-que-diu emergeix la pregunta inconscient sobre l'enigma o sobre el sensesentit de la reproducció, ¿per què he nascut?
Les ensenyances clíniques de Lacan orienten les nostres investigacions sobre les modalitats lògiques de l'U del cos que gaudeix i de les afeccions d'aquest gaudi en l'éssser-que-diu.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE LES FICCIONS FAMILIARS
La funció del pare
Ficcions Familiars és un espai interdisciplinar d'investigació sobre les transformacions que afecten a la família, en la societat contemporània. És obert a professionals la pràctica o interès dels quals es relaciona, directa o indirectament, amb temes de la vida familiar i les seves noves modalitats simptomàtiques que necessiten una atenció professional.
Aquest curs 2005-06 proposem treballar sobre la "Funció pare", en una època de declivi de la imago paterna, les marques del qual estan configurant les societats de la por i la prevenció.
Quins semblants ofereix el discurs social al Nom del Pare?
Quines figures del pare construeixen els fills del segle XXI, per a servir-se d'ell?
Quin lloc se'ls atorga als homes per construir la seva funció paterna?
Buscarem respostes en el cas per cas, en la pràctica professional i en la pràctica clínica dels assistents, a més de recórrer al saber textual que la bibliografia psicoanalítica i d'altres disciplines ens ofereix al respecte.
Cliqueu aquí per a consultar les Referències bibliogràfiques del grup.
A NODVS trobareu els següents textos relacionats:
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ PSICOANÀLISI APLICADA AL TREBALL SOCIAL EN SALUT MENTAL
L'experiència de cursos anteriors, orientats als treballadors socials, planteja la necessitat de desenvolupar un treball de reflexió més profund i continuat, en què la psicoanàlisi aporti al treball pràctic dels professionals un punt de vista que les tendències actuals dels serveis públics i les exigències de productivitat ignoren: el punt de vista del subjecte que és efecte d'un discurs que el determina i el símptoma del qual és una resposta, una forma d'expressió.
El treball va dirigit a professionals de l'àrea del treball social. El grup es reunirà mensualment, durant un curs lectiu, per analitzar casos pràctics investigant els temes teòrics pertinents.
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ EN TOXICOMANIES I ALCOHOLISME
Neurociències del consum versus clínica del subjecte
El grup d'investigació en toxicomanies i alcoholisme (TyA) treballarà al llarg del curs 2005-06 els efectes terapèutics de la psicoanàlisi aplicada a la clínica de les toxicomanies, una clínica en la qual el model de les neurociències es presenta com a paradigma i les Teràpies Cognitico-Comportamentals es proposen com els únics tractaments eficaços.
Per a això, a més de la presentació de casos clínics prendrem com a lectures articles i informes d'actualtat publicats sobre el tema.
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PSICOANÀLISI APLICADA A LA INSTITUCIÓ
Els preliminars al tractament del nen en institució
El 1974, Antonio Di Ciaccio fundà la Antenne 110. Començava una experiència nova en el tractament de nens anomenats caracterials. S'engegà un equip preparat per a sostenir una aposta: verificar una nova manera de pensar la psicosi i l'autisme tal com es dedueix de l'ensenyança de Jacques Lacan.
Vuit anys més tard, el 1982, Alexandre Stevens, recolzant-se en l'experiència de la Antenne 110, obrí una nova institució, Le Courtil.
Els nostres vincles amb les dues institucions només han començat a desplegar-se. El nostre objectiu aquest curs serà investigar els preliminars al tractament del nen en institució, a partir de les experiències de la Antenne 110 i Le Courtil.
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
GRUP DE PSICOANÀLISI APLICADA ELS DILLUNS DE CINEMA I PSICOANÀLISI
Formes del pare en la hipermodernitat
El grup de cinema i psicoanàlisi és un espai dirigit als interessats en la psicoanàlisi que desitgin estudiar el que un determinat cinema d'avui pot ensenyar sobre les formes actuals del símptoma. Entenem per símptoma, segons l'orientació de lectura proposada per Jacques-Alain Miller, les respostes imaginatives dels éssers parlants davant el que no va en el real: la sexualitat, la paternitat, la mort... Respostes que configuren allò que es pot dir pròpiament vida humana.
Des d'aquesta orientació, i guiats per un eix temàtic, els participants estan convidats a presentar les seves aportacions sobre pel·lícules seleccionades de la cartellera. L'eix temàtic podrà variar anualment. El curs 2005-06 començarem amb l'estudi de les formes del pare en la hipermodernitat.
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
LA TERTÚLIA DE CINEMA
En el seu cinquè any de funcionament, la Tertúlia de cinema i psicoanàlisi és ja un lloc obert a la ciutat, convocat per a llegir les formes actuals del que Freud anomenà "El malestar en la civilització" en el cinema d'avui. A cada reunió els assistents a la Tertúlia comenten un film seleccionat prèviament de la cartellera.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |