| À | rea de psicoanàlisi aplicada 2006-2007 |
L'àrea de psicoanàlisi aplicada està integrada per diferents grups d'investigació que realitzen un treball en àmbits diversos. Els participants de la Secció Clínica poden assistir lliurement a aquestes activitats.
- Grup d'Investigació sobre Psicoanàlisi i Pedagogia
- Grup d'Investigació: El nen en el discurs analític
- Cruïlla de Recerca Creació i Psicoanàlisi
- Grup d'Investigació sobre la Clínica de la Psicosi
- Grup d'Investigació Psicoanàlisi i Medicina
- Grup d'Investigació sobre les Ficcions Familiars
- Grup d'Investigació en Toxicomanies i Alcoholisme
- Grup d'Investigació sobre la psicoanàlisi aplicada a la institució
- Cinema i psicoanàlisi
- Tertúlia de cinema
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE PSICOANÀLISI I PEDAGOGIA
Quina adolescència en les pràctiques educatives i socials?
L'adolescent avui està instal·lat en el centre de les preocupacions educatives i socials. Aquest "avui" té no obstant una llarga història. Una història que ha oscil·lat sempre entre els avatars de la incomprensió ("no hi ha qui els entengui") i la por a la irrupció d'allò que es presenta com una crisi. "Avui" l'adolescent redobla la seva amenaça, donat que atempta contra una societat d'adults que vol garantir-se un "estar sempre jove" que resisteixi el pas del temps. L'adolescència, o més aviat les adolescències, mostren als subjectes sortint a l'encontre d'allò que vindrà. Però és un sortir a l'encontre que només és possible mitjançant invencions. Volem, aquest curs, explorar què és això de les adolescències i quines són les formes particulars d'invenció que les caracteritzen en la nostra època.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ: EL NEN EN EL DISCURS ANALÍTIC
Nova Xarxa Cereda - Diagonal Hispanoparlant a Espanya
Clínica de l'acte: impulsivitat i impassos
La clínica de l'acte, els actings, els passatges a l'acte, donen compte de la manera en què alguns nens i joves troben una sortida a l'angoixa, a l'excés, al sentiment de mortificació, als mals encontres i a la desorientació. Actes tan dispars com la violència, la ingesta compulsiva, les addiccions -les tòxiques i les toves- o el suïcidi troben en l'actualitat una explicació, des de les perspectives biològica i sociològica, per la vulnerabilitat genètica, biològica o caracterial.
Sota aquest títol proposem orientar el proper curs en la investigació de la dimensió de l'acte en tant que és una forma contemporània de donar a veure i mostrar el malestar i que es presenta com una solució en curtcircuit per sortir dels impassos en relació al gaudi i a allò que no es pot dir en la relació amb l'Altre.
Es tracta, en el grup d'investigació, d'obrir les preguntes sobre la pràctica al voltant d'aquests casos, és a dir, sobre les diferents variants subjectives que amaga la dimensió de l'acte o sobre els lligams del subjecte amb el seu cos.
D'altra banda, en la mesura en què la clínica de l'acte toca el real, cal investigar com abordar-la i com cenyir-la a partir dels conceptes analítics.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
| C | ||
| R | ||
| CR | U | ÏLLA DE RECERCA: CREACIÓ I PSICOANÀLISI |
| C | ||
| E |
Escrit, Inscrit en l'Art i en el Símptoma
Aprendre a llegir? De lalangue al sinthome, dels orígens al segle XXI, els gaudis del subjecte, modulats per l'escriptura, dibuixen els "tempos" amb els nous ideogrames que els xifren. J. Lacan anomenà ESCRIPTURA al xifrat que permet llegir l'experiència analítica a partir de la repetició i el símptoma. Sota aquest prisma és possible visualitzar les formes amb què l'escriptura travessà les diverses èpoques de les manifestacions artístiques, fins precipitar-se en la hibridació de llenguatges tant en ús a la literatura - inclòs l'assaig - i les arts plàstiques contemporànies.
Podem parlar de l'escriptura com la realització del pensament?
Assajarem algunes respostes, contrastant els pressupostos anunciats amb l'experiència analítica i la dels teòrics i artistes que ens acompanyin en aquest trajecte.
La funció de l'escriptura, al marge de la paraula, permet inferir a partir de les inscripcions -lletra, signe, emparentats als pictogrames ancestrals- les petjades dels gaudis que les xifraren.
L'escriptura traça els marges entre el saber i el sense-sentit. Per a orientar-nos ens recolzarem en la lectura de dos textos de J.Lacan: "La instancia de la letra en el inconsciente o la razón desde Freud" (1957) i "Lituraterre" (pertany al seminari XVIII).
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA CLÍNICA DE LA PSICOSI
L'impuls cap a la mort en les psicosis
La clínica de la psicosi ens indica un predomini de la pulsió de mort que es presenta descarnat en els casos greus sota la forma de passatge a l'acte, l'anorèxia, la malenconia, el crim passional, etc.
Aquesta tendència psíquica cap a la mort va ser destacada per Jacques Lacan el 1936, en caracteritzar algunes patologies com formes de suïcidis "no violents" que troben la seva expressió en l'enverinament pel tòxic o en la "vaga de fam" de l'anorèxia mental.
L'impuls cap a la mort s'exterioritza en la clínica, des de l'atemptat violent a la vida a la forma més subtil de pèrdua de sentiment de vida.
Durant aquest any centrarem la nostra investigació en les relacions del subjecte psicòtic amb el gaudi de l'Altre i els seus efectes sobre el sentiment de vida.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ PSICOANÀLISI I MEDICINA
Clínica lacaniana de les (im) pulsions
El real, diré, és el misteri del cos que
parla, és el misteri de l'inconscient.
Jacques Lacan 22.10.1973
Els discursos ritmen els cossos perquè els donen un lloc en el llaç social que imprimeix en cadascú les cadències que li són pròpies. En conseqüència, un canvi de discurs comporta noves agrupacions simptomàtiques, mentre que altres desapareixen o trontollen; l'obscenitat del consum com a signe de cènit exitós és foradada pel símptoma social de l'anorèxia; no obstant, els mercats de la conducta prescriuen medicació perquè venen la ideologia d'una homeostasi que sosté la fantasia d'un principi de plaer entre cos i llenguatge dominat pel saber científic.
El símptoma psicoanalític és la verificació que el principi del plaer fracassa pels seus propis límits interns, com ho demostra clarament el tall entre un somni de comoditat al servei del jo de qui dorm i el malson que apunta a l'ésser de gaudi pulsional i que per un instant desperta el subjecte al sense-sentit del real.
Jacques Lacan, al Seminari de "L'Angoixa", té en compte de manera molt precisa l'afectació del significant sobre cadascuna de les particuaritats anatòmiques d'un cos sexuat com a home i sexuat com a dona.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE LES FICCIONS FAMILIARS
El malentès en les relacions familiars
Estem treballant sobre els efectes de les transformacions familiars de la nostra època. Ens servim de les aportacions dels mèdia, de la pràctica clínica i dels textos de la teoria psicoanalítica per a extreure'n un saber que orienti i ajudi els professionals de diferents àmbits connectats amb les famílies.
Per tant, estan convidats a participar: sociòlegs, antropòlegs, pediatres, juristes, metges de família, treballadors i educadors socials, psicòlegs, psicoanalistes, professors, periodistes, etc.
Aquest curs ens interroga sobre com es sosté la família conjugal contemporània, després del declivi social de la figura del pare de l'Èdip, en paral·lel a la implantació del discurs capitalista i del discurs de la ciència. El mite d'Èdip serveix com a relat prínceps per a ordenar els complexos familiars des d'una perspectiva imaginària i simbòlica, al qual es sumen nous relats, tots causats per un enigma implícit en l'estructura psíquica.
Però la font del malentès subjacent als malestars individuals i les seves conseqüències en les relacions familiars i socials resideix en allò indesxifrable, i per a regular-ho des del si de la família i de la societat és imprescindible no escamotejar aquesta zona vertiginosa perquè és causa d'angoixa i empeny a inventar taps. Serveixi d'exemple la violència domèstica en auge, on la parella conjugal fa símptoma amb ressonàncies en l'educació dels fills, els quals reprodueixen la violència en l'àmbit familiar, escolar i urbà.
La nostra aposta apunta a construir noves hipòtesis per abordar la família com un operador estructurant des de la seva funció residual, donat que les coordenades de la família natural patriarcal queden estretes per a ordenar la vida familiar actual.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ EN TOXICOMANIES I ALCOHOLISME
Com opera la psicoanàlisi en la clínica de les toxicomanies
La preocupació per confrontar-nos a una clínica tan complexa com la de les toxicomanies -on la patologia de l'acte es mostra en tota la seva dimensió-, per donar respostes efectives als seus modes actuals de presentació, ens condueix a orientar el treball d'investigació cap al mode d'operar de la psiconàlisi i, per tant, al fonament teòric de la seva acció.
Aquest camí té com a punt de partida una abstinència que no és la del pacient sinó la del psicoanalista, un aprenentatge sobre els propis errors i un voler saber què s'està fent i sota quina circumstància social o institucional.
Com es realitza la pràctica de la psicoanàlisi dins de la particularitat de les institucions que avui en dia s'ocupen d'aquestes patologies; quin és el funcionament simptomàtic al qual estem abocats quan formem part de les institucions del monosímptoma; quina és la impossibilitat a la qual ens confrontem quan el discurs socio-sanitari posa en sèrie la psicoanàlisi amb la resta de terapèutiques ofertades (on allò que és comportamental i la medicació prenen un lloc preponderant, en ocasions gairebé exclusiu) o amb les tasques "suposadament" preventives, seran alguns de les preguntes que marcaran el nostre treball del proper curs 2006-2007.
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
GRUP D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PSICOANÀLISI APLICADA A LA INSTITUCIÓ
El tractament de la psicosi en la institució: el problema de ls al·lucinacions auditives
Les institucions de la xarxa RI3 són llocs d'acollida i, com a tals, se'ls demana que prenguin a càrrec seu l'intractable del gaudi. Aquestes institucions prenen la psicoanàlisi aplicada com a orientació de la seva clínica i, en aquest sentit, són llocs on és possible tenir en compte un real intractable per mitjà del discurs de l'amo o d'allò que aquest discurs produeix com a resta. Els nens o els joves que hi arriben encarnen sempre un excés de gaudi de què intenten separar-se. Com treure'ls d'aquest lloc d'objecte i fer sorgir un subjecte? ¿Quina és la "rectificació de les relacions del subjecte respecte al real" per a que entri un subjecte en una institució de psicoanàlisi aplicada? ¿Com es produeix aquesta rectificació en subjectes que pateixen d'al·lucinacions auditives?
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
CINEMA I PSICOANÀLISI
El cinema de Lacan
Si Lacan no era cineasta, ¿per què El cinema de Lacan? Perque una série de referències cinematogràfiques recorren la seva ensenyança i mostren l'ús particular que en fa per a apropar-se a l'objecte a conceptualtizar en cada moment. El primer any de Cinema & Psicoanàlisi vam resseguir les primeres d'aquestes referències movent lleugerament el pla, de la pel·lícula al text i del text a la pel·lícula, segons com d'enfocat estigués l'objecte en qüestió. Durant el curso 2006-2007 continuarem, en ordre cronològic, amb la série de pel·lícules citades per Lacan.
| INICI DE PÀGINA | PORTADA |
TERTÚLIA DE CINEMA
Per sisé any consecutiu, la Tertúlia de cinema prosegueix el seu exercici de lectura, obert a la ciutat, per aprendre a reconèixer i a desentranyar les formes actuals del que Freud anomenà el Malestar en la civilització, tal com ho mostra un determinat tipus de cinema. A cada reunió els participants comenten un film d'actualitat seleccionat prèviament de la cartellera. Una tertúlia audaç per a un lector intel·ligent.
| INICI DE PÀGINA | Produccions del grup publicades a NODVS | PORTADA |