• Seminari de Textos
• Seminari de casos Clínics
• Calendari

Des de l'any 1985, el Seminari del Camp Freudià prossegueix a Barcelona les seves activitats de formació sota la direcció de Jacques-Alain Miller, d'acord a l'orientació del Departament de Psicoanàlisi de la Universitat de París VIII. El Seminari l'imparteixen docents de l'Institut du Champ Freudien de França i d'Espanya. Consta d'un Seminari de Textos i un Seminari de Casos Clínics.

Seminari de Textos

• L'angoixa, de Jacques Lacan
  
  

  L'angoixa, escollida per Lacan com a desé dels seus Seminaris, és precisament un punt de trobada amb tot el que es relaciona amb el seu discurs anterior. Aquí s'articulen entre si un nombre donat de termes que abans podrien haver semblat no suficientment conjugats. En quedar més estretament imbricats en el terreny de l'angoixa, cadascun d'ells ocuparà millor el seu lloc, per a evidenciar que l'estructura essencial del fantasma no és lluny de l'estructura de l'angoixa perquè és la mateixa.

  L'angoixa lacaniana és, doncs, una via d'accés a l'objecte a, a allò que no és significant.

  El Seminari es treballarà durant dos cursos.

  Docents: Lucía d'Angelo, Enric Berenguer, Guy Briole, Shula Eldar, Pierre-Gilles Gueguen, Jean-Pierre Klotz, Patrick Monribot, Vicente Palomera, Estela Paskvan, Antoni Vicens

  Comissió d'organització: Anna M. Castell, Marta Serra, Rosalba Zaidel

Seminari de casos Clínics

• L'angoixa, senyal del real
  
  

  Al llarg d'aquest curs anirem declinant les diferents puntuacions que Lacan ens ofereix sobre l'angoixa en el Seminari 10. Així, veurem com cada analista fa la seva traducció pràctica d'aquesta ensenyança i dóna compte de la seva manera de maniobrar, en el cas per cas, amb aquest indicador precís de la relació del subjecte amb el real.

  Prenent com a eix aquest afecte de displaer tan present en la nostra clínica contemporània, es tractarà de donar compte de l'orientació lacaniana, com aquella que no cura l'angoixa sinó que la pren com a instrument, com a via que permet l'accés a l'objecte a, resta real que no es deixa capturar pel significant; és a dir, es tracta de prendre-la com a senyal que designa l'objecte últim, la Cosa que, en aquest sentit, és allò que no enganya.

  Comissió d'organització: Margarita Álvarez, Laura Canedo, Eduard Gadea

Calendari

INICI DE PÀGINA   PORTADA