| À | rea de la Tètrada 2005-2006 |
Les Seccions Clíniques es plantegen un Cursus on cadascú pugui trobar el rigor conceptual que li sigui possible extreure'n - tant dels conceptes teòrics que s'hi dispensen com en la discussió de la pràctica clínica. Es tracta de l'ensenyança sistemàtica i gradual dels conceptes principals de la psicoanàlisi, posats a prova per la clínica d'allò que és particular. El Cursus de la Secció Clínica de Barcelona es construeix en quatre anys lectius. Està integrat pel Seminari del Camp Freudià i la Tètrada.
Per realitzar la Tètrada els participants hauran d'escollir, per curs, un seminari teòric, un seminari clínic i un seminari d'investigació, a més d'assistir al Seminari del Camp Freudià. És opcional l'assistència a l'Àrea de Fonaments.
Seminaris Teórics
- A. La psicoanàlisi aplicada a la terapèutica
La nova axiomàtica introduïda per Lacan en l'última part de la seva ensenyança ens ajuda avui a veure amb nous ulls la clínica psicoanalítica i les aplicacions terapèutiques als símptomes i a les angoixes contemporanis. En aquest sentit, ens proposem rellegir els Escrits tècnics de S.Freud així com els principis de la cura analítica que es dedueixen dels Escrits de Lacan sobre la neurosi i la psicosi. Com a eix del nostre treball partirem d'una proposta de J.A.Miller, el 1987: generalitzar el terme forclusió - utilitzat per Lacan en la neurosi - per a la neurosi.
L'ús generalitzat de la forclusió comporta que, per a tot subjecte i no només en la psicosi, hi ha un inefable, un gaudi separat de tot sentit.
Quines conseqüències se'n poden deduir en la teoria i la tècnica psicoanalítica? Mirarem de respondre a aquestes qüestions al llarg del curs.
Alicia Calderón de la Barca, Vicente Palomera
Dijous de 21 a 23h
- B. Clínica del símptoma
En l'actualitat, la clínica pràcticament s'ha esborrat rere una classificació psiquiàtrica organitzada al voltant del "trastorn de l'humor" i una pràctica psicològica destinada a dominar conductes. Els psicoanalistes prenen avui el relleu sostenint una clínica que es centra en el símptoma. Freud inaugurà el camí en tractar-lo com a retorn d'una veritat reprimida i en assenyalar la seva satisfacció sustitutiva. Lacan reprengué aquesta via en la seva ensenyança per a destacar el valor de missatge i de gaudi del símptoma i per acabar-ne fent "això que els subjectes tenen de més real".
En aquesta perspectiva ens proposem tornar a revisar els tipus de símptomes i la seva relació a les grans estructures: neurosi i psicosi. Seguim la indicació de Lacan que subratlla que "a partir del fet que hi ha tipus de símptomes, hi ha clínica", però també assevera que no hi ha el més mínim "sentit comú" entre ells.
Bibliografia:
- Freud,S."Conferencias de Introducción al Psicoanálisis" XVII y XXIII. En Obras Completas. Amorrortu
- Lacan, J. "Introducción a la edición alemana de un primer volumen de los escritos". En Uno por Uno Nro. 42.
- Lacan, J. "Conferencia en Ginebra sobre el síntoma". En Intervenciones y textos 2. Editorial Manantial.
- Miller,J.A. "H2O" En Matemas II. Manantial
- Miller,J-A. "E (x)" En Op.cit.
- Miller,J-A. "Tres conferencias brasileñas de J.A.Miller". En El síntoma charlatán Paidos 1998
- Miller,J-A. Seminario de Barcelona. En Freudiana nº 19
Estela Paskvan, Hebe Tizio
Dijous de 21 a 23h.
Seminaris Clínics
- A. Una clínica del subjecte
A partir dels casos presentats pels participants al seminari clínic, i recolzant-nos en textos de referència, cerndrem els elements que ens orienten en els principis d'una clínica lacaniana, és a dir una clínica del subjecte.
En aquest moment crucial per a la psicoanàlisi, en què es pretén confondre amb qualsevol psicoateràpia i es lluca un horitzó de regulació tant en la formació com en la pràctica clínica, on les teràpies cognitivoconductuals imposen la seva prevalència de criteris avaluatius, els principis que sostenen l'escolta analítica han de deixar-se ben clars.
Elvira Guilañá, Horacio Casté
Dijous de 19 a 21h o de 21 a 23h.
- B. Acollir cada demanda en la seva particularitat
L'organització actual dels dispositius assistencials en programes de prevenció o assistència és un signe més de l'esborrament de la clínica. Els subjectes, cadascun d'ells, desapareixen sota la proposta d'homogeneïtzació de pacients o usuaris en programes agrupats per un tret que determina la raó de ser del programa. La dificultat de poder anar més enllà d'aquest tret per part de pacients i professionals és manifesta. El que es presenta com una més gran especialització, diferents abordatges de les més diverses problemàtiques, pot convertir-se en un índex de segregació i d'identificació, cosa que el propi abordatge específic proposat pretén atallar.
Com respondre a aquest pendent? Com es situen els subjectes davant aquest proposta homogeneïtzadora? Una de les formes d'aquest esborrament subjectiu és l'agrupació dels pacients-usuaris en l'anomenat "motiu de consulta" i la tendència a l'aplicació d'abordatges estandarditzats per a cadascun d'ells.
A partir de les presentacions realitzades pels participants al seminari clínic des de diverses pràctiques assistencials (incloses les presentacions dels participants que facin pràctiques en institucions) ens proposem detectar el que és particular de cada demanda, més enllà de la generalitat que suposa la consignació del motiu de consulta en els diferents dispositius o programes assistencials.
Xavier Esqué, Montserrat Puig
Dijous de 19 a 21h o de 21 a 23h.
Seminaris d'Investigació
- 1. Del Nom del Pare als Noms del Pare
La pluralització dels Noms del Pare constitueix un element fonamental de l'últim període de l'ensenyança de Jacques Lacan que permet una reordenació de molts aspectes de la teoria i de la clínica. És també un recurs conceptual de primer ordre per entendre tota una sèrie de qüestions relacionades amb la forma actual de la civilització, tant les que afecten a les ficcions familiars com aquelles que formen part del domini del que és polític. Ens proposem investigar en detall la gènesi d'aquest moviment de pluralització en els escrits i semniaris de Lacan, fent èmfasi en allò que es pot considerar com els seus antecedents.
Bibliografia inicial:
- Jacques Lacan Seminario IV, La relación de objeto, Paidós, Barcelona, 1994.
- Jacques Lacan, Seminario V, Las Formaciones del Inconsciente, Paidós, Buenos Aires, 1999.
- Jacques Lacan, "Du a aux Noms-du-Père", Le Séminaire livre X, L'angoisse, Éditions du Seuil, Paris, 2004.
- Jacques Lacan, Seminario 11, Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis, Paidós.
- Jacques Lacan, Des Noms-du-Pére, Éditions du Seuil, Paris, 2005.
- Jacques-Alain Miller, Comentario del Seminario Inexistente, Manantial, Buenos Aires, 1992.
- Eric Laurent, "Hay un fin de análisis para los niños", Uno por Uno nº 39, Ediciones Eolia, Barcelona, 1994.
Anna Aromí, Enric Berenguer
Dijous de 19 a 21h.
- 2. Fenòmens de llenguatge i esdeveniment de cos en la psicosi
El seminari de Jacques Lacan Les psicosis (1955-56) presenta una exposició psicoanalítica del tema. Podem trobar-hi ensenyances sobre la lògica del deliri, sobre les conseqüències de la disolució de l'imaginari i sobre les formes de certesa que es creen quan el sentit s'anul·la. Ens deixarem guiar per la lectura d'aquest seminari i dels textos als quals es refereix l'ensenyança de Lacan sobre les psicosis. Pararem atenció al que la psicosi ensenya sobre el llenguatge i la paraula: presències del significant en el real, forclusió del significant del Nom del Pare, formes d'estil, missatges al·lucinatoris, etc.
D'altra banda, en el cos schreberià es produeixen afectes d'unió i també de separació libidinal en tant el seu partenaire-déu exigeix un gaudi permanent del seu cos. Aquesta exigència de ser gaudit com a dona és consentida i acceptada per Schreber perquè - com ell mateix ho indica a les seves memòries -, troba en aquesta exigència una petita compensació. La lectura de les Memòries ens permet aïllar alguns elements significants que, en entrar al cos, l'afecten amb una voluptuositat nerviosa que indica l'acusament de recepció del seu missatge de forma invertida.
Bibliografía:
- Jacques Lacan, Seminario III: Las psicosis, Eds. Paidós, Barcelona, 1984
- Jacques-Alain Miller, La experiencia de lo real en la cura psicoanalítica, Eds. Paidós, Buenos Aires, 2003
- Daniel Paul Schreber, Sucesos memorables de un enfermo de los nervios, Asociación Española de Neuropsiquiatría, Madrid, 2003
Antoni Vicens, Rosa Calvet
Dijous de 19 a 21h.