Seminari del Camp Freudià | Seminari de Casos Clínics
La lògica i la seva deducció a la clínica psicoanalítica

L'únic mèdium de l'operació analítica és la paraula i els seus efectes, per això l’operació analítica no té cap relació amb l'ideal del "per a tots", que és incapaç de respondre al real del nostre temps. L'inconscient és la hipòtesi per explicar-ne els efectes, i Lacan va formular-la seguint la mateixa estructura que la paraula, és a dir, la del llenguatge. Per tant, no és una qüestió de percepció sinó de deducció, de lògica, i l'últim ensenyament de Lacan problematitza el diagnòstic sense invalidar-lo: les psicosis no desencadenades, per exemple, que es revesteixen de trets més reconeguts com a neuròtics, interroguen, en la lògica de la cura, quins són els elements que fan d'una estructura una neurosi i quins defineixen una estructura psicòtica. Tot practicant de la psicoanàlisi està cridat a donar raó d’aquesta lògica de la cura, on l'"almenys un" del subjecte posa en joc una manera de gaudir que el fa únic i intransferible.

Comissió: Myriam Chang, Marta Serra, Rosalba Zaidel