Àrea de la Tètrada | Seminaris Teòrics
Paradoxes de l'acte analític

Acte analític i interpretació són dos instruments de la funció analista.

Si l'experiència analítica freudiana es va sostenir, fonamentalment, de la pràctica de la interpretació, podem plantejar que amb Lacan se sustenta de l'acte analític. És l'estatut del psicoanalista el que canvia; si de bon començament es localitzava al lloc de l'Altre (A), a partir de Lacan es localitza a (a).

A a

Què és un acte des de la psicoanàlisi?

Una primera representació la tenim en l'acte fallit, és a dir, quan el desig inconscient va més enllà de la intencionalitat del subjecte. Tanmateix, és en la recuperació significant que l'acte fallit té valor d'acte, cal doncs que la paraula del subjecte torni sobre els seus passos. El correlat significant mai no falta en allò que constitueix un acte.

Una altra representació és la de l'acte sexual, que no hi ha. És a dir, que no hi ha acte que permeti formular la relació entre els sexes. En canvi, hi ha acte analític, el que permet formular la relació del subjecte amb la seva resta de gaudi.

Abordarem també els conceptes d'acting-out i de passatge a l'acte.

Bibliografia

J.Lacan, De un Otro al otro, El Seminario, libro 16, ed. Paidós.
J. Lacan, El acto analítico, Seminario XV, inèdit.
J. Lacan, "La dirección de la cura y los principios de su poder", Escritos 2, Siglo XXI ed.
J.-A. Miller, Donc, la lógica de la cura, Ed. Paidós
J.-A. Miller, Jacques Lacan: "Observaciones sobre su concepto de pasaje al acto", a Infortunios del acto analítico, Ed Atuel.
J.-A. Miller, "Una lectura del Seminario De un Otro al otro", Freudiana 57 y 59.

Xavier Esqué