Àrea de la Tètrada | Seminaris Teòrics
La dignitat de l’humor

Freud investiga en el seu text prínceps "L'acudit i la seva relació amb l'inconscient" com es produeix el guany de plaer, quins són els mecanismes de l'acudit que fan que procuri aquesta satisfacció. El 1927, al seu article "L'humor", torna a reflexionar sobre el procés humorístic, on descobreix una cosa nova. A diferència de l'acudit i el còmic, assenyala que "l'humor té una dignitat", cosa que falta als altres dos.

Lacan va llegir l'acudit freudià a la dècada del 50 centrant-se fonamentalment en l'estructura del llenguatge. Serà més endavant quan posarà en joc la posició en el fantasma. Sade, "el teòric", s'oposa al "pràctic" masoquista, al "delicat humorista". Així es revela el recurs de l'humor com un estil peculiar de tractar el gaudi.

Bibliografia

Freud S., El chiste y su relación con el inconsciente, Biblioteca Nueva, Tom I
Freud S., El humor, Biblioteca Nueva, Tom III
Lacan J., "Kant con Sade", en Escritos, Tom II, Siglo XXI
Lacan J., El reverso del psicoanálisis, Seminario XVII, Paidos
Lacan J., De un Otro al otro, Seminario XVI, Paidos

Estela Paskvan