Àrea de Fonaments | Seminari de Conceptes Fonamentals
El concepte de la repetició

Freud, a la dècada dels anys 20, dóna compte d'un escull clínic, d'una insistència inerta al cor del símptoma que no demana interpretació perquè se satisfà a compte del sofriment, en una modalitat silenciosa que es repeteix. Aquest excés de displaer, èxtim i alhora interior al funcionament de l'inconscient, mostra una falla en el sistema de regulació del plaer/displaer que és indomable. Freud anomena aquesta insistència repetitiva pulsió de mort.

Al "Seminari sobre la carta robada d'Edgar Alan Poe", - que inaugura el primer volum dels Escrits, el 1956 - Jacques Lacan dóna compte de que l'automaton que regeix la llei de la repetició és el principi d'insistència de la cadena significant.

L'elucidació de la pulsió de mort freudiana en els ensenyaments de Lacan contorneja diversos trajectes que el condueixen, el 1964, a sostenir que la repetició constitueix, amb l'inconscient, la transferència i la pulsió, un dels quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi, perquè la repetició li és necessària a la causa del gaudi.

Rosa Calvet