Jacques Lacan, El Seminari, Llibre 19, ...o pitjor

Amb el Seminari 19 comença el Lacan no estructuralista.

El discurs de l'amo és orientat a fer creure que hi ha relació sexual, el que va en contra de les experiències de la vida quotidiana de cadascú. "Res del que passa pel fet del llenguatge pot desembocar en la formulació satisfactòria de la relació" (1)

Lacan està buscant una cosa que permetria al discurs analític sortir del discurs de l'amo i dels altres discursos. I, així, explicar la seva troballa ja coneguda, l’aforisme “no hi ha relació sexual.” Amb ell es veu obligat a tornar sobre la qüestió del real en la psicoanàlisi.

Superat l'anhel d'un discurs que no seria del semblant, el que inventa aquí és un nou estatut de l'U. Un U que no és el de l'excepció, ni de l’únic, sinó del no diferenciat, que té més a veure amb el nombre, l'U-tot-sol, "només en el seu gaudi (radicalment autoeròtic) tant com en la seva significació (fora de la semàntica)" (2).

"Hi ha U" és un nou aforisme que ve a completar el "No hi ha" promovent el gaudi a un lloc fonamental en el seu ensenyament, en detriment de la primacia de conceptes com l'Altre, el desig i l'ésser. En el real, l'ordre simbòlic no és altra cosa que la iteració de l'U.

Al taller del Seminari seguirem els passos d'aquest camí cap a "els nusos, fets de cercles de corda, que són Uns encadenats" (3).

(1) Lacan, J., Seminario 19, …o peor. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2012, p. 20.

(2) Miller, J.-A., Contraportada del Seminario 19, …o peor. Ed. Paidós, Buenos Aires, 2012.

(3) Ibíd.