Xarxa de formació continuada en clínica psicoanalítica
El cos i el saber estan articulats. És quelcom que sempre ha estat present en l'educatiu i en el clínic. Des de la Pedagogia de Kant, el nen havia de disciplinar el seu cos per poder tenir accés als coneixements que podrien esdevenir saber. Després, el cos i les pantalles plantegen noves configuracions que fan a l'absència i a la presència, al vincle o a la connexió, als objectes del cos tant dels que aprenen com dels que ensenyen o dels que atenen clínicament o són atesos. Els contextos híbrids en els quals ens movem en l'actualitat ens obliguen a pensar novament aquesta articulació: Quins nous símptomes trobem? Han canviat les maneres en què el coneixement esdevé saber? Quins són els objectes del cos privilegiats en aquestes noves configuracions? L'elaboració de respostes ens confronta als significants de novetat i innovació en l'actualitat. Així també, en aquesta relació entre saber i cos, què podem seguir pensant en les invencions i reinvencions en les pràctiques clíniques i educatives?
Coordinadors: Susana Brignoni, Segundo Moyano i Alberto Valentinuzzi
15 octubre, 12 novembre, 10 desembre, 14 gener, 11 febrer, 11 març, 29 abril, 13 maig.
Horari: un divendres al mes de 19 a 20.30 h.
Comparteix
