Àrea de la Tètrada | Seminaris optatius (Assistència obligatòria a dues d'ells)

De la crisi de les identitats a l'esdeveniment de cos (dijous)
Alicia Calderón de la Barca i Margarita Álvarez

En el Seminari 23 Lacan declara que "el parlêtre adora el seu cos perquè pensa que el té. En realitat no el té, però el seu cos és la seva única consistència [...] mental".(1) Un any després en una conferència a Niça, Lacan ofereix un aclariment sobre aquest desconeixement: "L'home —és amb això que vaig intentar obrir el camí— ama la seva imatge amb allò que li és més pròxim, és a dir el seu cos. Simplement del seu cos no té cap idea. Creu que és jo (moi). Cadascú creu que és ell. És un forat. I després, a fora, hi ha la imatge. I amb aquesta imatge fa el mon".(2)

Si en l'actualitat parlem de crisi de les identitats així com de la generalització del gaudi com a esdeveniment de cos, ens proposem situar com des del seu començament, Lacan, en reprendre el tema de les identificacions en Freud, inclou alguna cosa d'un buit; hi ha identificació, però no hi ha identitat.

Si per a Freud la relació entre el cos parlant i la imatge és narcisisme, Lacan no admet que el narcisisme sigui primari perquè abans d'això hi ha maneig, un mecanisme, i és el que el condueix a la primera estructura lògica que és l'Estadi del Mirall. Per l'evidència de la imatge creiem tenir un cos.

Però en Radiofonia hi ha un gir exposat per J.-A. Miller en l'Inconscient i el cos parlant, el trauma del cos produït per una llengua anterior al llenguatge, lallengua. Això ens interessa tant en l'àmbit clínic com, fins i tot, en la manera de llegir la nostra actualitat més recent on ens trobem amb "un veritable fet de societat. La qüestió trans passà al nivell polític. [...] Diria que el fet nou —i no crec que cap psicoanalista serà indiferent en l'avenir— és l'entrada de la política en la clínica". (3)

 

Notes:

(1) Jacques Lacan, El Seminario, Libro 23: El sinthome, Buenos Aires, Paidós, 2006, p.12.

(2) Jacques Lacan, “El fenómeno lacaniano”, Uno por Uno nº46, Eolia,1998.

(3) Jacques-Alain Miller, “La cuestión trans en el psicoanálisis y para los psicoanalistas." Intervenció del 29.5.2021.

 

Bibliografia general:

Jacques Lacan, “Radiofonía”, Otros escritos, Buenos Aires, Paidós, 2012.

Jacques-Alain Miller, curso de la Orientación lacaniana El Uno solo (inèdit). Publicat traduït en diverses Freudianas.

Jacques-Alain Miller, “El inconsciente y el cuerpo hablante”, Freudiana nº 72,

Jacques-Alain Miller, “La cuestión trans en el psicoanálisis y para los psicoanalistas”. Intervenció el 29.5.2021.

Éric Laurent, El reverso de la biopolítica, Buenos Aires, Grama, 2017.

Éric Marty, Le sexe des modernes: Pensée du neutre et théorie du genre, Paris, Seuil, 2021.

Comparteix

  • Comparteix a Twitter
  • Comparteix a Facebook
Activitat del curs 2021 - 2022