Xarxa de formació continuada en clínica psicoanalítica
El camp de les toxicomanies i l’alcoholisme és, des de sempre, un clàssic de la bogeria. “No era jo”, “M’entren paranoies”, “Faré una bogeria”, frases que, amb lleugeres variacions, s’escolten freqüentment en la clínica de les addiccions per donar compte dels suposats efectes del tòxic en un subjecte que, en principi, es sent incapaç de donar compte dels seus propis actes, en ocasions en contra de sí mateix i altres en contra dels demès.
El diagnòstic de “psicosis induïda per substàncies”, encara genera més confusió en un camp clínic ple de d’obstacles, tant a nivell del diagnòstic, com de la direcció de la cura, on freqüentment el tòxic ve just al lloc on el clínic esperava el símptoma amb el que orientar-se en el seu quefer davant el subjecte addicte. A més a més, molts desencadenaments psicòtics queden “neutralitzats” per un consum habitual amb el que el subjecte es “normalitza” com a toxicòman o alcohòlic, gairebé sense mostrar cap signe patognòmic que ajudi al diagnòstic diferencial. El que ha propiciat que el que s’ha anomenat “psicosis ordinària”, circuli amb fluïdesa en la clínica de les addiccions.
Aquest panorama, requereix l’estudi en profunditat d’una sèrie de conceptes del camp de la clínica psicoanalítica que ens aporten una brúixola molt més precisa per orientar-nos en un bosc d’aspecte laberíntic per l’efecte enganyós de la preeminència, en tots els nivells, del suposat objecte tòxic.
Aquest curs 2017-2018, les nostres eines de treball seran els textos psicoanalítics de referència, això com una rigorosa exposició de casos clínics.
Responsables: Irene Domínguez i José Manuel Álvarez López.
6 octubre, 3 novembre, 1 desembre, 19 gener, 9 febrer, 2 març, 6 abril, 4 maig, 1 juny.
Horari: Divendres, a les 19.30 h
Comparteix
