2n Quadrimestre. Ferenczi: clínica i política

“els grans dels orígens, els gegants de la butaca”. Freud l’havia qualificat de “germà gran” dels analistes en formació, i Lacan va situar el pivot del seu desig en una posició de “pare-fill”. Freud també admirava de Ferenczi el seu atreviment terapèutic, la seva consistència institucional, la seva imaginació epistèmica. El seu furor sanandi semblava el correlat d’una passió abrusadora per la veritat, que contrastava amb l’art subtil del semblant que practicava Freud. En els seus escrits, i en la seva abundant correspondència amb Freud, hi trobem el testimoniatge d’un treball entre la clínica, la política i el saber de la psicoanàlisi. En el capítol clínic cal incloure-hi el seu propi cas, com a analitzant interminable de Freud. Com a polític, Freud opinava, no sense ironia, que Ferenczi, a Hongria, valia per tota una associació. Lacan qualificaria les seves darreres aportacions a la teoria de “deliri biològic”. Certament, Ferenczi va ser el gran teòric de la transferència, va establir la necessitat de l’anàlisi de l’analista i, no solament per al seu cas, va suscitar la qüestió de la fi de l’anàlisi.

Bibliografía:          

De Sándor Ferenzci: Psicoanálisis, vols. I a IV, Madrid, Espasa-Calpe. Diario clínico, Buenos Aires, Conjetural.

Sigmund Freud y Sándor Ferenczi, Correspondencia. En castellano, publicados los años 1909 a 1919, en Madrid, Síntesis. La correspondencia completa, hasta 1933, está publicada en francés (Correspondance, París, Calman-Lévy) o en inglés (The Correspondence of Sigmund Freud and Sandor Ferenczi, Harvard U.P.).

Freud, S.,  “Análisis terminable e interminable”, Obras Completas, Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1984,Vol. XXIII.

Lacan, Jacques., “Variantes de la cura-tipo”, especialmente el apartado “Del Yo en el análisis y de su fin en el analista”, en Escritos, Barcelona, RBA, 2006, p. 326-336.

Lacan, Jacques., El Seminario, Libro I,Los escritos técnicos de Freud, lección 17: “Relación de objeto y relación intersubjetiva”, Barcelona, Paidós, 1981.

Lacan, Jacques, El Seminario, libro X, La angustia, Buenos Aires, Paidós, 2006.lección 6 “Lo que no engaña”.