Causa i consentiment
Marta Serra

L’ensenyament de Lacan ens confronta molt sovint amb qüestions paradoxals, proposicions que semblen ser totalment oposades, antinòmiques, impossibles de sostenir al mateix temps.

Dir que cap subjecte és causa d’ell mateix, que només pot aparèixer en la realitat si hi ha d’altres parlants que el rebin i el banyin en paraules, implica concebre el subjecte com un pur efecte del significant. I Lacan va sostenir això al llarg de tot el seu ensenyament.

Amb tot, al mateix temps, Lacan va sostenir també que tot subjecte és sempre responsable de la seva posició de subjecte, que els subjectes tenen iniciatives pensen, diuen i fan coses que posen en primer pla la dimensió ètica.

Llavors, ¿com pot el subjecte, sense ser causa d’ell mateix, a l’ensems, ser responsable de la seva posició de subjecte?

Jacques-Alain Miller parteix en aquest curs d'aquesta pregunta i ens mostra com travessa tota l'experiència analítica des de les entrevistes preliminars fins al final de l’anàlisi per la qual cosa pot funcionar molt bé com a brúixola per orientar-se respecte a qüestions fonamentals de la pràctica analítica.

Bibliografia:

Miller, J.-A., Causa y consentimiento, Buenos Aires, Paidós, 2019.

Lacan, J., “La ciencia y la verdad”, Escritos, T. II, Buenos Aires, Siglo XXI Editores, 2003.

Lacan, J., “Acerca de la causalidad psíquica”, Escritos, T. I, Buenos Aires, Siglo XXI, 2003.