El superjò en la clínica i en el malestar en la cultura. Una actualització
Margarita Álvarez

Ara fa just cent anys que Freud va establir com la relació de l'home amb la pulsió se situa més enllà del principi del plaer. Això el va portar a aïllar en primer lloc la pulsió de mort i, poc després, la instància del superjò, monument commemoratiu, ens diu, de la primitiva debilitat i dependència del jo.

En un primer moment, el nen renunciaria a la satisfacció pulsional per por a la pèrdua d'amor per després interioritzar aquesta primera autoritat moral en forma d'una instància que no només prohibeix sinó que, principalment, ordena.

No es tracta aquí de la paraula i de la llei simbòlica, sinó de la llei com a veu insensata, que il·lustra una paradoxa: com més tracta el subjecte de complir amb les seves exigències de renúncia pulsional, més augmenten les exigències del superjò i la culpabilitat del subjecte. És el costat més fosc de l'inconscient.

El superjò propicia una modalitat de satisfacció mortífera i pesada oposada a la lleugeresa del desig que potencia el llaç amb la vida i amb els altres. Des d'aquesta perspectiva, cobra tota la seva seriositat la frase de la poeta canadenca Anne Carson quan afirma que no hi ha civilització sense esperit de joc.

Al llarg d'aquest curs farem un recorregut pel concepte de superjò a partir de les principals referències freudianes i lacanianas. Prendrem també algunes referències literàries i de l'actualitat, per llegir-hi diferents modalitats de presentació de la clínica del malestar o del gaudi que el superjò introdueix en els subjectes i en l'època.

Bibliografia:

Freud, S., “Más allá del principio del placer”, Obras Completas, Vol. XVIII, Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1984.

Freud, S., “El yo y el ello”, O. C., op. cit., vol. XIX.

Freud, S., “El problema económico del masoquismo”, O. C., op. cit., vol. XIX.

Freud, S., “El malestar en la cultura”, O. C., op. cit., vol. XXI.

Hugo, Víctor, Los miserables, Alianza Literaria, Biblioteca de los Traductores, Madrid, 2013. Traducció de María Teresa Gallego Urrutia.

Lacan, J.: El Seminario, Libro 7: La ética del psicoanálisis, Buenos Aires, 1992.

Lacan, J.: “Kant con Sade”, Escritos, T. 2, Madrid, Biblioteca Nueva, 2012.

Lacan, J., El Seminario, Libro 20: Aún, Buenos Aires, Paidós, 1992.

Miller, J.-A., “Teoría de los goces” y “Clínica del superyó”, en Recorrido de Lacan, Buenos Aires, Manantial, 1987.