Les psicosis ordinàries (dijous)
Antoni Vicens

A finals dels anys 90, en reunions de les Seccions Clíniques de França, es va anar posant l'atenció sobre un grup de fenòmens clínics que Jacques-Alain Miller agrupà sota el nom de “psicosi ordinària”. Aquest terme comprèn termes ja freqüents en la clínica lacaniana de les psicosis: psicosis compensades, estabilitzades o no desencadenades, suplències, psicosis en anàlisi, psicosis amb sinthome, o amb escambell, o també casos rars, o inclassificables. Aquest terme és ara una orientació clínica corrent en el Camp Freudià. Examinarem els fonaments lacanians d’aquesta categoria, que orienta una clínica formada en la descripció de fenòmens elementals, significacions personals o trastorns del llenguatge, a fi d’orientar la interpretació cap a un acte de creació i la transferència amb un mínim d’erotomania. Farem ús dels abundants casos clínics publicats sobre el tema en la bibliografia que ens acompanya.

Bibliografia:

Lacan, J. “De una cuestión preliminar a todo tratamiento posible de la psicosis”, Escritos, Barcelona, RBA, pàg. 513-564.

Miller, J.-A., [et al.], La psicosis ordinaria, Buenos Aires, Paidós, 2003.

Miller, J.-A., “Efecto retorno sobre la psicosis ordinaria”, Freudiana, Revista de la Comunitat de Catalunya ELP, nº 58, Barcelona, 2010, pàg. 7-29

Palomera, V., Las psicosis ordinarias: sus orígenes, su presente y su futuro, Editorial Universidad de Granada, 2013.

Miller, J.-A., (dir.), Scilicet. Las psicosis ordinarias y las otras bajo transferencia, XI Congreso de la AMP, Buenos Aires, Grama, 2017.

Maleval, J.-C., Repères pour la psychose ordinaire, París, Navarin, 2019.